Les nostres plantes

Ravanets:

IMG_0779.JPG

Com es conrea:És una planta que creix molt de pressa. En un clima adequat, pot passar en un sol mes de la sembra a la collita. Sovint se sembra com conreu intercalar, al llarg de quasi tot l’any, i pel seu cicle tan curt no s’adoba.

Nom científic: Raphanus sativus

PROPIETATS:Gustosos, refrescants, cruixents… però també decoratius. El contrast entre el color vermell de l’exterior i el blanc de la polpa fa del rave una hortalissa ideal per guarnir plats.

Recepta:

RAVENETS ROSTITS AMB ROMANÍ, LLIMONA I MEL

receptes-20151014

  • 10 unitats ravenets
  • Dues branques de romaní fresc
  • Mel
  • ½ llimona
  • Oli d’oliva verge
  • Sal i pebre

Netegem els ravenets i els partim per la meitat.

Ho amanim amb sal, pebre i oli d’oliva. Ho col·loquem en una safata de forn i afegim una branca de romaní. S’ha de coure a 170ºC durant 15 minuts.

Piquem les fulles fresques del romaní en un morter. Afegim oli i mel fins a aconseguir una textura de vinagreta. Incorporem unes gotes de suc de llimona.

Un cop els raves cuits, ho enplatem, ho amanim amb la vinagreta i ho decorem amb unes fulles de romaní fresc.

Alls:

Nom científic: Allium sativum

IMG_0782allbellt

Com es conrea: L’all s’adapta molt bé als climes diferents i tolera molt bé a l’hivern. En els climes molt freds la plantació es fa a finals d’hivern i en climes més temperats es pot fer a partir del novembre fins al gener.Si deixem assecar bé els alls es poden conservar durant molts mesos.

PROPIETATS: L’all és hortalissa que té més propietats medicinals.

Recepta:

400 grams espaguetis

  • Sal
  • Aigua
  • 4 cullerades oli oliva
  • 3 o 4 grans all
  • Julivert abundant

Carbassó:

IMG_0790

Com es Conrea:El fruit es cull immadur ja que els fruits massa madurs i massa grans són molt fibrosos i poc apreciats. El creixement dels fruits és molt ràpid i cal estar molt atent ja que en dos o tres dies se’ns pot passar la collita.

El nom científic va a dalt de tot.

Nom Cientific:Cucurbita pepo

Propietats:Conté quantitats interessants de vitamina C, flavonoids, àcid fòlic i minerals com el potassi, el ferro i el zenc. És un aliment de fàcil digestió, amb propietats diürètiques.

calabacin.jpg

Recepta:

  • Peleu i piqueu els grans d’all. Renteu els carbassons i talleu-los a quadrats.
  • En una paella amb oli d’oliva, salteu els carbassons amb l’all picat, salpebreu-ho i reserveu-ho.
  • Bateu lleugerament els ous amb un polsim de sal i pebre, afegiu-hi el saltat de carbassó i barregeu-ho.
  • Escalfeu una paella individual amb oli d’oliva i afegiu-hi una quarta part de la preparació anterior. Cuineu-ho uns minuts i gireu la truita, cuineu-ho 2 min més i repetiu l’operació tres vegades.

Menta:

Nom científic: mentha piperita

menta-planta.jpg

Propietats: Són espècies herbàcies perennes i aromàtiques que arriben a una alçada màxima de 120 cm aproximadament. Tenen uns rizomes subterranis que fan que sovint es comportin com espècies que envaixen tot l’espai. Les fulles són de disposició oposada i són simples i de forma oblonga a lanceolada sovint tenen el marge serrat. Les flors tenen dos llavis i quatre lòbuls amb colors que van del blanc al porpra. El fruit és una càpsula amb fins a quatre llavors.

Com es conrea: coneguda i àmpliament usada en les antigues civilitzacions mediterrànies. A l’antic Egipte tenia caràcter funerari i Dioscòrides, metge grec del segle I, la descriu en la seva obra Matèria Mèdica. Algunes espècies eren conegudes i utilitzades des d’antic a Àsia i Àfrica.

Meló

Nom Científìc : Cucumis melo

Resultat d'imatges de melon

Com es conrea : Sembrem 6 llavors per cada llentiscle o espai a l’hort. Les posem de costat a una profunditat d’uns 4 cm. Més endavant quan apareguin les primeres plantes, aclarim per deixar sol només a la planta més forta.

Propietats:

1- És una bona forma per a hidratar ya  que conté una gran quantitat d’aigua.

2- moltes Vitamines i antioxidants que potencien les defenses.

3- És una de les fruites que menys sucre conté.

Recepta: Crema de meló

Ingredients (4 Persones):

– Mig meló de la varietat que vulguis.

– 200 ml de nata líquida.

– Un ramet de menta (opcional).

-Una cullerada de formatge crema tipus Philadelphia.

– 100 ml d’oli d’oliva.

– Sal i pebre.

– Unes tires de pernil.

– Trossegem el meló i el posem al got de la batedora juntament amb la nata líquida, la menta, l’oli d’oliva, la sal i el pebre. Cal triturar amb paciència fins que quedi una crema molt llisa i homogènia.

Aloe vera

Resultat d'imatges de aloe vera

Nom científic: Àloe vera

Com és conrea: La àloe vera o sábila, Aloe Barbadensis Miller, és una planta perenne que pertany a la família botànica de les Liliàcies. Si la cuidem, podem tenir planta per a més de 10 anys.

Propietats: Coneguda i emprada des de l’origen dels temps, l’Aloe Vera ha demostrat posseir importants propietats curatives, a més de tractar-se d’un efectiu i increïble producte de cosmètica; poques espècies vegetals conegudes proporcionen tal quantitat de beneficis per a la salut del nostre organisme

Recepta: Infusió

Ingredients:

  • 1 got d’aigua.
  • Pols d’àloe vera (el podem adquirir en qualsevol herbolari).

Preparació:

  • Posa un cassó al foc amb aigua i porta-ho a ebullició.
  • Quan arrenqui el bull, afegeix una petita quantitat de pols de la planta.
  • Apaga el foc.
  • Deixa reposar durant uns 5 minuts.
  • Cola el contingut i serveix-lo en una tassa.
  • Endolceix al teu gust.

Romaní

Resultat d'imatges de romani planta

Nom Científic: Rosmarinus officinalis

Com es conrea:  El Romaní és una planta que vol el sol, la calor i l’aire per tant són plantes que han de ser conreades a l’exterior, fins i tot en test.

Creixen molt bé al llarg de les zones litorals del mediterrani i toleren sense dificultat l’aire salobre. És preferible no obstant això que es col·loquin en zones protegides de vents eventualment freds que poguessin sobrevenir a l’hivern.

La temperatura sota de 10-15 ºc l’hi costa tolerar la, especialment si la planta té ja un cert nombre d’anys.

Propietats:

1- Descongestiona les vies respiratòries, rebaixa el colesterol i millora la funció hepàtica i estomacal.

2- Calma els dolors d’artritis , artròsis i musculars.

3- Millora la memòria, la concentració i els vertígens.

Recepta: Posa el nom de la recepta

Ingredients:

  • Una dent d’all
  • Romaní fresc
  • Oli d’oliva
  • Polsim de bitxo picat
  • 300 grams de tomàquet de llauna
  • 1 cullerada de farina
  • 1 cullerada de llet
  • 250 grams d’spaghetti

Elaboració: Piquem fina la dent d’all i el romaní (de quantitat n’hi he posat al voltant d’una cullereta de té -un cop picat-) i els posem a una paella amb un parell de cullerades d’oli. Un polsim de bitxo picat i picant -si no us va el picant passeu de bitxo. Ho deixem un parell de minuts que comenci a agafar una mica de coloret i hi tirem el tomàquet de llauna (pelat i trossejat). Quan comenci a fer xup xup, baixem el foc i ho deixem mitja horeta (ho podem tapar una mica, que de pas ens servirà per evitar taques del xupxup volcànic del tomàquet).

Després, en un got hi posem la cullerada de llet i la farina i ho barregem. Podem afegir una mica d’aigua perquè acabi de barrejar bé i ho tirem a la paella amb la salsa, i ho salem tot plegat. Remenem, ho deixem xupxupejant uns 5 minuts i ja podem parar el foc.

Ceba

ceba

Nom científic: allium cepa

Com es conrea: Es fa de planter. El cicles més recomanables són el trasplantament a finals d’hivern i collita de ceba seca a l’estiu i el trasplantament a finals d’estiu i la collita ceba tendra a l’hivern.

Propietats:Pel que fa a les vitamines i minerals, proporciona dosis de vitamina C (9 mg / 100 g), potassi (300 mg), calci (32 mg) i fòsfor (44 mg), així com un alt percentatge del oligoelements crom i petites quantitats de sofre, brom, cobalt, coure, magnesi, silici i zinc.

Ingredients: Per 4 persones

  • 6 o 8 cebes mitjanes
  • Formatge ratllat Emmental o el que agradi per gratinar
  • 1,5 litres de caldo de verdures
  • Un ou per persona
  • 3 llesques de pa de barra per persona
  • 50 gr. de mantega de bona qualitat
  • Oli d’oliva verge extra
  • 1 c/s* de farina

Com es fa :  Prepara un brou de verdures coent durante 20 minuts sobre ingredients amb aigua. Com més concentració, millor. Cola-ho i deixa-ho reposar. afegeix la ceba.

ENDÍVIA

endivia-endive-01-agroboca (1)

Nom cientific: cichorium endivia

Propietats: L’escarola és una verdura amb baix contingut calòric, punt en comú amb la resta dels vegetals, donat el seu escàs contingut en nutrients energètics (hidrats de carboni, proteïnes i greixos

Les faves

image_1_large

Nom científic: Faba

Propietats: les faves són les llavors del fruit de la favera (Vicia faba) que pertanyen al gènere de les fabàcies. És una planta anual herbàcia robusta que pot superar el metre d’alçada. Fa unes inflorescències amb pètals de color blanc o rosat amb taques negres.

Recepta:

  • 4 quilos de faves fresques o bé 2 quilos de faves congelades.
  • 1 got d’aigua ple de brou de carn.
  • 1 gotet de vi ple de vi ranci.
  • 200 grs. de cansalada viada.
  • 150 grs. de botifarra negra especial per a fer faves.
  • 5 cullerades grosses d’oli.
  • 1 ceba mitjana.
  • Un manat d’herbes que tingui: llorer, menta i julivert fresc.
  • 6 alls.
  • Sal.

Recepta: Faves a la cassola

Preparació:

Fregirem a la cassola de terrissa amb oli, la ceba pelada i ben trinxada i els alls també trinxats, ho treballarem bé i hi afegirem el manat d’herbes. Un cop daurada la ceba hi incorporarem la cansalada viada trossejada i la botifarra a rodanxes. Ho deixarem fer uns 5 minuts afegint-hi finalment les faves desgranades o les congelades.

Les figues

 baixa

NOM CIENTÍFIC: Ficus carica

COM ÉS CONREA:  Arbre Molt rústic i resistent a la secada i la salinitat. Accepta terres calcàries i lleugerament acidesa, i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb Sòls amb bona Capacitat d’emmagatzemar aigua. Les figues tinència prou temperatura per a madurar Bé Fins a la part inferior de la muntanya Mitjana.

PROPIETATS : La figa és una de les fruites més riques en nutrients i beneficis per a la salut, encara que és destaca per la seva aportació de fibra i alt component necessari per mantenir la bona digestió i la salut cardíaca.
El seu alt contingut de polifenols, ferro, potassi, calci, vitamina C i proteïnes, a més del seu baix nivell de calories, fan de aquest fruit un aliment ideal per incloure freqüentment en la dieta amb la finalitat d’aprofitar a els seus increïbles beneficis per a la salut.

Recepta: Crèpes de figues

Ingredients

  • 250 ml de llet
  • 125 g de farina
  • 50 g de sucre
  • 2 ous
  • 1 culleradeta de mantega
  • 1 pessic de sal
  • figues

Preparació

  1. Barregeu amb el túrmix tots els ingredients i deixeu-ho reposar 30 min.
  2. Coeu les creps ben fines en una paella antiadherent untada amb una mica de mantega.
  3. Peleu les figues, talleu-les a rodanxes i farciu les creps. Decoreu el plat amb una mica de nata muntada.

Crep de figa

Pastanaga

  Resultat d'imatges de pastanaga

Nom científic: Daucus carota

Com es conrea:Cal conrear-la a partir de la llavor doncs el trasplantament fa que no Formi 1 arrel grossa. És olla sembrar formant fileres o aleatòriament. La llavor de la pastanaga te 1 germinació relativament lenta, uns 10 ,15 dies. Un cop germinada la llavor cal fer eliminar les plantes que sobren i Deixar distància de 8 cm entre plantes.

Propietats: A banda del seu deliciós sabor, la pastanaga és un dels vegetals que destaca per les seves nombroses propietats nutritives i terapèutiques.
Posseeix tants minerals i vitamines que es recomana a tots els malalts.

Recepta: Pastis de pastanaga

2 ous ecològics

150 ml d’oli de gira-sol
150 g de sucre de canya integral
200 g de pastanaga ratllada
200 g de farina de força
50 g de nous
100 g de panses (sense llavors)
1 sobre de llevat en pols (o 1,5 c.c. de bicarbonat)
2 c.c. de canyella mòlta
Una mica de nou moscada
Una mica de sal
Opcional: Ratlladura d’una taronja

PER A la COBERTURA DEL PASTÍS DE PASTANAGA:

100 g de formatge (Philadelphia)
50 g de mantega
50 g de sucre llustre (en pols)

Sin título

Bledes

Resultat d'imatges de bleda

Nom científic: Beta vulgaris

Com es conrea: Es pot cultivar a partir de la llavor o de planter. En el cas de la sembra posarem 3-4 llavors que germinaran amb facilitat en pocs dies. Es pot començar a collir a partir d’uns 50-70 dies, segons la varietat.

La bleda creix força i requereix uns 40-50 cm al seu voltant per desenvolupar les seves grans fulles. També desenvolupa una arrel molt grossa. No convé tenir més d’una o dues bledes en una taula de cultiu si volem plantar altres hortalisses.

Propietats: Conté vitamines A, C i K. És rica en minerals, especialment el potasi, el calci i el magnesi, la qual cosa fa que sigui útil per la prevenció de la osteoporosis.

Aporta àcid fòlic i flavonoids útils per a la prevenció del càncer.

La bleda te propietats laxants, digestives degut al seu elevat contingut en fibra.

Se sol consumir bullida i es recomanable que no passi molt de temps des de la collita al plat doncs les vitamines i els flavonoids es perden i la fulla adquireix un gust lleugerament amarg.

Recepta: Crema de Bledes

INGREDIENTS:

  • 40g d’oli d’OVE (i una mica més per la decoració final i per daurar els pinyons)
  • 1 grapat generós de pinyons
  • 1 ceba grossa
  • 250g de patata
  • 400g de bledes
  • 500g d’aigua
  • 1 polsim de sal
  • 1/2 iogurt natural (a la recepta original utilitza 1 iogurt sencer)
  • Pebre mòlt

Procediments:

  1. Pelem les patates, les rentem i les trossegem a trossets. Reservem.
  2. Rentem les bledes i les trossegem. Reservem.
  3. Posem dins el got la ceba (tallada en quarts) i l’oli. Trossegem tot junt durant 4 segons/Vel.4. Sofregim 7 minuts/Varoma/Vel.1
  4. Incorporem les patates i sofregim durant dos minuts més/Varoma/Vel.1
  5. A continuació afegim les bledes. Sogregim durant 3 minuts/Vamora/Vel.1
  6. Incorporem la sal i l’aigua. Ho fem coure 30 minuts/Varoma/Vel.1. Quan acaba la cocció esperem uns minuts a que baixi la temperatura.
  7. Mentrestant, daurem els pinyons en una paella amb una mica d’oli d’oliva.
  8. Triturem 1minut/Vel.progressima 5-10.
  9. Afegim el iogurt i barregem 10 segons/Vel.2.
  10. Servim en un plat, bol, o tassa de consomè. Decorem amb els pinyons, amb un polsim de pebre mòlt i amb unes gotes d’oli.

Resultat d'imatges de 40 g oli d'OVE (i una mica més per la decoració final i per daurar els pinyons) 1 grapat generós de pinyons 1 ceba grossa 250g de patata 400g de bledes 500g d'aigua 1 polsim de sal 1/2 iogurt natural (a la recepta original utilitza 1 iogurt sencer) Pebre mòlt

Enciam

Resultat d'imatges de enciam

Enciam: Lactuca sativa

Com es conrea: El cultiu és Força Ràpid i és olla Fer quasi tot l’any sempre que no hi Hagi Perill de glaçades. A l’estiu els elevades temperatures a què olla arribar l’horturbà podin provocar l’espigat prematur. La primavera i la tardor són els Millors èpoques per plantar-ho.

El més fàcil és aconseguir planter per trasplantar-lo al nostre hort. La collita es pot fer en 1,5-3 mesos, depèn de la varietat. Si s’endarrereix massa la collita correm el risc de que l’enciam “espigui”, o sigui, que tregui la flor i es torna amarg.

Recepta: Amanida de formatge de cabra

Ingredients:

Variat d’enciams

1 paquet de tomàquet xerri

4 rodelles de formatge de cabra

1 cullerada de mel

25 g de pinyons

75 g d’oli d’oliva verge

25 g de vinagre balsàmic

Elaboració

Farem una vinagreta amb el vinagre i l’’oli (1/4 part de vinagre per 3/4 parts d’’oli).

Muntarem l’’amanida amb els tomàquets tallats per la meitat.

Ho amanirem amb la vinagreta.

A part gratinarem el formatge amb la mel i els pinyons.

Posarem el formatge gratinat per sobre de l’’amanida.

Amanida amb formatge de cabra

Anuncios